• White Twitter Icon
  • White YouTube Icon

 

 

Av. de la Torre Blanca, 57

Sant Cugat del Vallès

+34 935 543 000

 

www.esadecreapolis.com

Paloma Amil

El pacient és un aliat que ha de ser a la presa de decisions

 

Li falta informació al pacient?
Se li dóna informació però, de fet, la persona que pateix la malaltia té necessitats i expectatives, vol saber, i nosaltres hem de facilitar-li la informació o els canals perquè pugui trobar aquesta informació, però dependrà molt de cada persona. Li falta informació? Segurament mai no arribarem a complir les seves expectatives.

 

És bo oferir-li tota la informació?
Sí, però el que hem de fer és enfocar bé aquesta informació, oferir-li canals i vies a través dels quals pugui trobar una informació contrastada i veraç. Nosaltres, com a infermeres, hem d’anar adaptant-nos a la persona, oferir aquest llaç de confiança. Hi ha persones que voldran tenir més informació o no saber-ho tot en aquell moment. Se’ls ha d’acompanyar en el procés. L’evolució és crònica, per tota la vida.

 

Moltes vegades es recorre a internet, què li sembla?
En general, cada vegada es busca més informació relacionada amb les malalties i els hàbits de vida saludables. És un xoc quan a una persona li diagnostiquen una malaltia crònica i nosaltres li hem de donar les eines, oferir-li els llocs en els quals pot buscar la informació veraç o indicar-li els llocs dels quals es pot fiar. De la mateixa manera que li recomanem exercici físic o alimentació saludable, li hem d’aconsellar pàgines d’internet segures perquè busqui informació.

 

Com va sorgir la iniciativa dels programes de pacient expert?
Va néixer el 2006 en un projecte de gestió de malalties cròniques amb insuficiència cardíaca, perquè era una de les malalties més preponderants. La idea era com fomentar l’autocura i corresponsabilitzar les persones en la gestió de la seva malaltia.

 

Quines són, per la seva experiència, les malalties més difícils de digerir en un pacient?
En general, totes. Dependrà de cada persona, potser les invalidants costen més. La majoria dels pacients et diuen que el moment del diagnòstic és molt dur, et planteges un munt de coses. És la teva malaltia, la teva vivència. L’impacte és molt fort.

 

Quin paper desenvolupa el metge en el programa?
El nostre programa és multidisciplinar i hi ha metges, infermeres, treballadors socials i psicòlegs. Som un equip i hem de treballar de manera col·laborativa.

 

No creu que manca psicologia o tacte?
Potser, a vegades, ens falten habilitats comunicatives que ningú no ens ha ensenyat. La comunicació és un element imprescindible per afavorir la confiança i trencar el gel. Hi ha molts elements que l’afavoreixen, com ara l’empatia, la proximitat, l’escolta activa o la comunicació no verbal.

 

Aconsella que el personal sanitari es formi en comunicació?
Hauríem de fer un esforç des del sistema sanitari i en els graus universitaris per impartir més assignatures en relació amb les habilitats comunicatives. Venim d’una cultura molt paternalista i ara intentem anar cap a un model més deliberatiu en el qual acompanyem el pacient. Li has de donar el ventall de possibilitats, un aprenentatge entre iguals i la persona ha de decidir el que consideri. Però per ser deliberatiu has de tenir unes eines i una d’elles és la comunicació. Hi ha professionals amb una comunicació molt bona amb els pacients però sí que és cert que tots demanen més habilitats comunicatives i des de les universitats s’ha de fomentar l’ensenyança.

 

Quina és la seva aportació en aquestes Jornades?
La figura del pacient expert i quin és el rol de la infermera. Treballo en atenció primària i ajudo a altres equips a implementar el programa i m’agradaria transmetre la meva visió. Em considero una bona infermera però era molt paternalista abans de fer els programes de pacient expert. Estar a l’altra banda com a observadora i veure aquest aprenentatge entre iguals, t’obliga a fer una autocrítica i una reflexió personal. Ara sóc molt més deliberativa, sempre he sigut molt propera, però és cert que valores molt més les capacitats de la persona per prendre decisions.

 

Què entén per paternalista?
Jo pensava que sabia el que la persona volia i quan em plantejava un problema jo li intentava solucionar. El pacient té capacitat i habilitats per gestionar la seva malaltia, només li has de donar l’espai.

 

Com ha vist evolucionar el pacient, per la seva experiència?
Al principi el veia més passiu i ara és més actiu, vol formar part, prendre decisions. Ells són els qui ajuden a altres persones amb el mateix problema de salut a prendre consciència de la seva malaltia. Els pacients, avui dia, estan més informats i això t’obliga a tu com a professional a canviar. Jo el veig com un aliat que ha de ser en la presa de decisions compartides.

 

Imposa la bata blanca a la consulta?
Moltíssim. Si poguéssim treure’ns la bata i, potser, la taula, és a dir, ser més propers guanyaríem un 50% en confiança.

Paloma Amil Buján, infermera d’atenció primària i referent territorial del Programa del Pacient Expert de Catalunya, a més de líder de la Línia 1 del Forum ITESSS, va participar a les II Jornades del pacient expert organitzades pel Colegio de Enfermería, que es van celebrar a Eivissa. La infermera explica en aquesta entrevista amb el Periódico de Ibiza y Formentera en què consisteix la figura del pacient expert/aliat, la importància de la comunicació i com les bates blanques imposen els pacients.

Què és un pacient expert?
Una persona que pateix una malaltia crònica, està informada, és autònoma i té habilitats per l’autocura i per gestionar la seva pròpia malaltia.