• White Twitter Icon
  • White YouTube Icon

 

 

Av. de la Torre Blanca, 57

Sant Cugat del Vallès

+34 935 543 000

 

www.esadecreapolis.com

Mariona Rustullet

Tu decideixes com vols envellir

 

Com definiries l’atenció centrada en la persona?
Per mi, l’atenció centrada en la persona, en el context de la gent gran, és una nova manera d’entendre i d’atendre aquestes persones. Nosaltres sempre diem que s’ha de poder envellir tal com has viscut. El que s’ha d’aconseguir amb aquest canvi de paradigma és evitar la fractura institucional que suposa entrar en un centre residencial. Com? Mantenint els desitjos, les preferències i la història de vida dels usuaris. Es tracta d’aconseguir que la persona se senti com si fos a casa.

És una nova manera d’entrendre i d’atendre aquestes persones. Mantenint els seus desitjos, preferències i història de vida.

 

Quan sorgeix el projecte “TU DECIDEIXES”?

Sorgeix fa cinc anys, després d’una visita que vam fer al País Basc, a la fundació MATIA. El viatge es va fer per conèixer nous models de gestió i altres mirades sobre l’atenció a la gent gran. Com a organització, ens havíem adonat que hi havia un debat en el sector de la gent gran, que ens conduïa cap a una altra manera de fer i volíem aportar valor afegit a l’usuari. Avui en dia, amb allò de “els avis nets, tips i polits” ja no n’hi ha prou. Amb aquesta òptica vam anar cap al País Basc perquè sempre han estat bastant pioners en temes gerontològics. A la fundació MATIA és on ens van parlar de l’atenció centrada en la persona (ACP) i del model teòric de la Teresa Martínez, psicòloga i experta en gerontologia social. A la tornada a Catalunya vam buscar entitats que tinguessin una experiència prèvia en aquest sentit i que haguessin implantat aquest model però, per sorpresa nostra, vam descobrir que no n’hi havia cap. Així és com vam començar a definir estratègies per aplicar el model teòric de l’ACP en el dia a dia dels nostres centres.

Avui en dia, amb allò de “els avis nets, tips i polits” ja no n’hi ha prou.

 

Quins han estat els elements o requisits previs i imprescindibles per a poder aplicar aquest nou model?

Alinear tota l’organització en una mateixa direcció va ser molt important: des del director general fins als professionals dels centres. Part de l’èxit també va ser gràcies a tota la formació prèvia a l’inici de la implantació que es va fer amb la Teresa Martínez i posteriorment la formació que vam impartir en competències personals a les professionals. És una manera de treballar que comença per canviar la mirada que tenim de la nostra gent gran i, per poder-ho fer, cal haver fet cert treball personal que et permeti entendre aquest canvi de paradigma.. Sobretot, la formació traduïda en competències personals: traslladar que això és un model vivencial i que és una cosa que serà bona per a tothom.

És una manera de treballar que comença per canviar la mirada que tenim de la nostra gent gran i, per poder-ho fer, cal haver fet cert treball personal que et permeti entendre aquest canvi de paradigma.

 

Com ha funcionat la implantació?

La implantació es va dissenyar des del punt de vista d’una consultora de qualitat, per tal que el procés pogués millorar de manera contínua. És una implantació pensada per ser aplicada a qualsevol centre, ja sigui residencial o d’atenció diürna, i que dura uns vint mesos aproximadament, per fer els canvis més estratègics. El que vam fer va ser dissenyar diferents estratègies en el dia a dia de l’atenció a la persona gran a través de les quals els nostres usuaris poden decidir lliurement quines activitats fan, a quina hora es lleven, quin és el seu professional de referència, quin menú mengen, etc. El gran canvi es veu molt en el dia a dia de les persones grans en la residència, ja que escullen i decideixen molt més, evitant així la fractura institucional i sobretot fent que puguin continuar amb la seva història de vida. Al final estem parlant de detalls de molt sentit comú, però que en l’organització tradicional d’un centre residencial és molt difícil. Per això parlem del fet que és un autèntic canvi de paradigma.

l gran canvi es veu molt en el dia a dia de les persones grans en la residència, ja que escullen i decideixen molt més, evitant així la fractura institucional i sobretot fent que puguin continuar amb la seva història de vida.

 

Va suposar molts canvis?

Per dur a terme la implantació del nou model hem fet molts canvis però em centraria en els quatre que creiem més importants. El primer va ser treure els uniformes a les professionals de manera que ara vénen vestides de carrer; això ha generat una relació més terapèutica i no tant jeràrquica, com a casa, més vinculant i normalitzada. El segon canvi va consistir a deixar que l’usuari escollís l’hora de llevar-se. Alguns han canviat la seva hora de llevar-se però tampoc hi ha tanta diferència: mitja hora o tres quarts. Aquesta va ser una acció molt important pels professionals perquè era dels primers canvis que es feien, va ser un èxit i ells van agafar molt de protagonisme. La tercera novetat són les assemblees: una amb les famílies, una amb els usuaris i una altra amb els professionals. Les assemblees d’usuaris agraden molt perquè se’n fan moltes, és on la gent gran té veu i vot, i després veuen que allò que decideixen es fa. La cultura de decidir és un dret adquirit que ja tenen les persones grans dels nostres centres i fa que es gestionin una mica la seva residència. El quart canvi va ser incorporar la figura del professional de referència: quan una persona entrava aquí o ho fa ara en una residència tradicional, se sent molt sola, perquè no hi ha ningú que l’acompanyi sempre, de manera permanent. S’estableix una relació artificial. Amb el professional de referència, en canvi, la relació és més vinculant, més terapèutica i més sincera, i fa que la persona gran se senti més acollida els primers temps.

4 canvis fonamentals: treure els uniformes a les professionals, deixar que l’usuari esculli l’hora de llevar-se, dur a terme assemblees i incloure el professional de referència.

 

Aquest canvi de model, quin impacte suposa pels agents implicats: les persones, els professionals, les famílies, la direcció, l’organització, l’administració?

Des de la meva mirada tot és molt positiu. El gran benefactor d’això són l’usuari i la família. La família adquireix molt més protagonisme en referència a la història de les persones grans a les residències. Hi tenen molt més a dir, no de manera puntual, sinó permanent. L’ACP diu que si volem que l’usuari sigui feliç, un dels grans elements per aconseguir aquesta felicitat és la família. Pel que fa als professionals, a l’equip, per mi el gran canvi és que les treballadores queden molt apoderades i que les puntes d’estrès que podien tenir desapareixen. És molt important que els primers canvis siguin d’èxit, que funcionin i que surtin bé. A nivell d’equip directiu, el fet de ser una empresa pública i que les enquestes et manifestin que els teus usuaris són més feliços que abans ho diu tot: tothom hi guanya.

És molt important que els primers canvis siguin d’èxit, que funcionin i que surtin bé.

 

A nivell econòmic, quina diferència hi ha?

Nosaltres ens pensàvem que hi hauria moltes més despeses però al final són els mateixos recursos redistribuïts de manera diferent. El canvi de model ens ha suposat, a nivell intern de recursos humans: un augment de mitja jornada per a les treballadores, i que quatre professionals del grup promotor deixin de fer les hores d’atenció directa. També hem comprat una furgoneta per poder sortir cada dia una estona, a passejar o a comprar el pa, però això ja és una despesa que va més en funció de la bona voluntat que puguis tenir com a organització. Segurament, el canvi es dóna en elements que el director financer no tenia tipificats i que ara s’han de tipificar, però al final no és un model més car: no són més diners.

Són els mateixos recursos redistribuïts de manera diferent, al final no és un model més car: no són més diners.

 

Què recomanaries a aquells que es vulguin sumar al model d’atenció centrada en la persona?

Els diria que té molt més sentit treballar d’aquesta manera, a tots els nivells. Ara és un tren que encara es pot escollir, però penso que més endavant tot caminarà cap aquí i, per tant, com abans t’hi posis, millor, perquè s’han de reconduir moltes actituds i és un model que té molt a veure amb el creixement personal dels implicats. Jo recomano començar amb temps i a poc a poc, amb estratègia i mà esquerra. Es tracta de sentir que estàs fent allò que toca, d’adoptar una mirada vocacional i pública en l’atenció a la persona gran.

Es tracta de sentir que estàs fent allò que toca, d’adoptar una mirada vocacional i pública en l’atenció a la persona gran.

Mariona Rustullet és directora tècnica al Consorci d’Acció Social de Catalunya. És des d’aquesta institució on ha treballat en la implantació del projecte “TU DECIDEIXES com vols envellir”, en el qual es plasma una nova manera d’entendre l’atenció a la gent gran, amb la persona i el seu benestar com a centre d’acció. Aquesta nova manera de treballar té com a model teòric l’atenció centrada en la persona. L’objectiu de la iniciativa és que els avis puguin viure als centres residencials com si fossin a casa seva.

Aquest projecte va rebre el Premi ACRA 2015 al millor projecte de Qualitat en l’Atenció a la Dependència i promoció de l’Autonomia Personal. La següent entrevista va ser realitzada per Paloma Amil i Israel Belchi, líders de la Línia 1 del Forum ITESSS, sobre atenció centrada en la persona.