La sostenibilitat a llarg termini del sistema social i sanitari a debat

El cost de no actuar ni prendre mesures a favor de la sostenibilitat del sistema és massa alt com per poder permetre’ns a llarg termini. Aquesta reflexió ha donat inici a la tarda de debat en sostenibilitat impulsada conjuntament per ESADECREAPOLIS i l’Institute for Healthcare Management d’ESADE.

En primer lloc, Oriol Alcoba, CEO d’ESADECREAPOLIS, José María Grego, director del Fòrum ITESSS, i Manel Peiró, director de l’Institute for Healthcare Management d’ESADE, han obert la tarda de debat destacant la necessitat de col·laborar entre institucions com a element clau per fer front al repte de la sostenibilitat del sistema. En paraules del CEO d’ESADECREAPOLIS, “una sola institució no és capaç de resoldre reptes de tanta envergadura i complexitat. No obstant això, a través de la innovació oberta apareixen oportunitats que marquen la diferència i suposen un canvi real”. Amb aquest objectiu, han assistit a la trobada representants d’institucions i empreses com Farmalogic, Tunstall, Clece, Bayer, PAMEM, ICS, ACRA, BIOCAT, Uriach, Linde, Qualigen, BSA, QuironSalud, CCPC o Esteve.

Seguidament, Albert Serra, secretari general de sanitat de la Generalitat de Catalunya i professor en excedència de l’Institut de Governança i Direcció Pública (IGDP) d’ESADE, ha remarcat la importància de realitzar millores contínues en el sistema sanitari a través de, per exemple, eines de gestió i control de la demanda de serveis, la implementació de mesures per incrementar la productivitat o innovar pensant en optimitzar la relació efectivitat – preu de les solucions.

A continuació, Manel Peiró, director de l’Institute for Healthcare Management d’ESADE, i Joan Barrubés, Director associat de l’Executive Màster en Direcció d’Organitzacions Sanitàries i director d’Antares Consulting, han presentat les conclusions de l’estudi Funding the gap: El futur del sistema sanitari. Aquest estudi recalca que, a Espanya, la despesa sanitària va créixer a una mitjana anual del 8% entre el 1995 i 2008, any en què esclata la crisi. L’evidència fins a la data mostra que la despesa en salut creix a mesura que els països es desenvolupen i que ho fa a un ritme més gran que el creixement del seu PIB. En conseqüència, el percentatge del PIB destinat a sufragar la despesa sanitària s’incrementa any rere any, el que genera el repte de fer sostenible financerament, a mig i llarg termini, els sistemes sanitaris. L’estudi conclou que, en un termini de deu anys, el sistema sanitari espanyol necessitarà entre 32.000 i 48.000 milions més a l’any, fet que suposa, en el pitjor escenari, pràcticament doblar la despesa sanitària pública actual.

Finalment, s’ha obert el debat entre els assistents amb la intenció de compartir idees i àmbits d’interès sobre els quals treballar en favor d’un sistema social i sanitari més sostenible. Tot i els diferents punts de vista, s’ha convingut que un model més centrat en la promoció i la prevenció de la salut reforçaria la sostenibilitat. També hi ha consens en què les mesures preses han d’estar enfocades sempre cap a la practicitat i que qualsevol política implementada ha de ser consensuada i acceptada legítimament per la societat.

Descarrega l’informe – Funding the gap: El futur del sistema sanitari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *